MIKE CAMPBELL AND THE DIRTY KNOBS
No Regrets
MISSION OF MERCY
2026 - SOUNDLY MUSIC / THIRTY TIGERS
Torna Mike Campbell & The Dirty Knobs amb un disc que s'obre amb la sòlida "No Regrets", una nova cançó que ens fa viatjar a l'etern record musical de Tom Petty & The Heartbreakers.
L'àlbum ha estat gravat als Hocus Pocus Studios de Los Angeles i coproduït per Mike Campbell, George Drakoulias i Martin Pradler. (8/10)
“Tom was kind of like Dylan in that way,” Campbell says. “He would set up a rhyme, and you’d think, ‘Oh, he’s going to use this word next,’ but he’d come up with something much cooler. I always thought that was something I’d like to emulate". MIKE CAMPBELL
*************************
ROBYN HITCHCOCK
I'm This Thing
THE CONFUSER
2026 - TINY GHOST
El londinenc ha gravat "The Confuser" (el seu vint-i-cinquè LP) a Nashville (on viu) de la mà de Brad Jones seguint amb fidelitat i orgull el seu estil que beu de la psicodèlia/pop rock amb referències artístiques com Lennon (principal referent), Syd Barrett i alguns altres de la seva època favorita, els seixanta.
Cançons que recorden els seus inicis amb els Soft Boys o com "I'm This Thing" que em porta a pensar en els Squeeze i el Nick Lowe més pop.(8/10)
“I’m not just some sort of old public school dilettante floating around the South Bank or whatever,” Hitchcock protests, unbidden. “Making it work in Nashville means I actually am a real musician songwriter in the real musician songwriter town. And I think, ‘OK, I actually did do this!’ I wanted to go to Nashville when I, as a 13-year-old boarding school boy, heard those Dylan records he made here. And a mere 60 years later, here I am!” ROBYN HITCHCOCK
**************************
LENNY KAYE
The Things You Leave Behind
GOIN' LOCAL
2026 - YEP ROC
El que va ser guitarrista del grup de la Patti Smith (que surt aquí com a convidada) i creador del "Nuggets" el mític recopilatori de grups de la psicodèlia de finals dels seixanta, presenta ara als setanta nou anys el seu disc de debut.
Bona música que té cançons amb lletres tristes com sentim a "The Things You Leave Behind", i temes a l'estil heartland rock que recorden artistes en la línia de Willie Nile. (7/10)
"I always hope that there is a generation gap. I don't believe that music was, quote, "better then." Music belongs to the moment. I would not want people to venerate the music that I grew up with, or even that I make now. I believe that music exists as the soundtrack of our present time". LENNY KAYE
Artistes veterans fent el que han fet tota la vida. Campbell demostrant que era l'espill de Tom Petty, seguint amb el que sempre ha fet, Tom sense Tom, ara també amb Steve Ferrone, amb un àlbum tan sòlid com tots els seus i la seva clàssica elegància amb les guitarres. El que he sentit del nou de Hitchcock m'ha agradat, molt psicodèlic però molt rock, urgent i potent, amb les seves lletres carregades d'originalitat i sentit de l'humor, com ho demostra el títol The Confuser, parodiant a Nick Lowe. I un Lenny Kaye molt dylanià i madur, fent balanç vital amb aquesta magnífica The Things You Leave Behind, una bona reflexió existencial des del seu present. Veterans que segueixen composant i tocant amb la mateixa passió dels seus anys joves. Com ha de ser.
ResponEliminaGràcies Manel , com li comento al Javier la que més m'ha arribat és la del Kaye encara que la trobo una mica trista en la lletra.
EliminaBuen terceto nos presentas hoy Jordi, tres grandes veteranos que ya han demostrado su valor a lo largo de su prolongada trayectoria musical. Soy más de Campbell (que viene a significar de Petty..) y de Kaye (el peso de Patti y su aportación a la saga Nuggets imprime caracter) que de Hitchcock (al que nunca he llegado a seguir muy en serio...).
ResponEliminaEn todo caso, estas nuevas propuestas del trío vienen a demostrar que el rock, o el pop o como lo quieras definir, no parecen tener para ellos fecha de caducidad. Cada cual se adapta a sus propias circunstancias y experiencias vitales (véanse las letras de Kaye...) y ofrecen al oyente lo que se supone que este quiere escuchar de ellos, continuidad y línea directa con sus imágenes de siempre.
Salut i bones vacances.
Gracias Javier, son tres propuestas diferentes realizadas por veteranos dentro del rock clásico.
EliminaMe gusta la canción de Kaye aunque la letra me transmite cierta tristeza , la de Campbell la encuentro muy Petty, está bien el disco como los anteriores aunque veo demasiado marcada la sombre de Tom, y el de Hitchcock lo he escuchado poco, únicamente un par o tres de canciones que están en Spotify, muy en su línea. Salut i Bones Vacances per tu també!.