Segon single del nou disc del grup de Liverpool que sortirà el pròxim dia divuit d'aquest mes.
Gravació produïda per Ian McCulloch en la que participa Clem Burke (Blondie) en deu dels onze temes, Burke va morir en els moments que s'estava finalitzant la gravació.
En anunciar el disc, Echo & the Bunnymen va compartir un emotiu missatge dedicant-li la feina: «El poderós i llegendari Clem Burke va ser una peça clau en la creació de l'àlbum i, tristament, va morir durant la fase final… Et volem, Clem». A causa d'això, Apples for Isaac conté alguns dels darrers enregistraments d'estudi de la seva carrera.
Toca canviar una mica donat el nombre de novetats interessants que es van editant, per això i a partir d'ara s'anunciaran tres entrades de discos que han sortit o estàn a punt de sortir i que aniran acompanyades d'un petit text amb l'enllaç a la crítica de la gravació feta per d'algúna revista o web de les habituals que veieu per aquí.
Ara compartirem molta més música!
Salut!
KEVIN MORBY
Javelin
LITTLE WIDE OPEN
2026 - DEAD OCEANS
El músic de Kansas City torna amb el que és el seu vuitè LP on mostra el seu grau de maduresa musical amb el suport a la producció de Aaron Dessner (The National) que aporta un toc menys indie en referència a gravacions anteriors.
El disc compte amb la participació de Lucinda Williams a la magnífica "Natural Disaster". (8/10)
Els de Londres tornen amb el seu segon àlbum, un treball elaborat i ben produït on els instruments solistes com el saxo tenor juguen un paper destacat.
La veu em recorda a Bowie i també té una mica d'Adrian Borland i Peter Murphy dels Bauhaus.
Segurament del millor que he escoltat ultimament dins d'aquesta atapeïda fornada de grups en el resurgir del nou post punk britànic.
Els Cardinals són de Cork (sud d'Irlanda) i les deu cançons que han presentat formen el seu primer àlbum.
En general, la línia del disc és de caràcter post-punk amb tocs (mínims) de folk i accent marcat de rock/grunge alternatiu americà tipus 90s a la segona part del disc.
La gravació m'ha agradat especialment dues de les seves cançons lentes "Masquerade" i "I Like You", i alguna altre com "She Makes Me Real" i "Over at Last", curiosament les que menys m'entren són les més èpiques "Barbed Wire", "Big Empty Heart" i "The Burning of Cork" (aquí semblen Nirvana), totes tres van seguides i han sigut tractades amb clip promocional, són les que diria d'aires de "rock alternatiu americà".
Interessant disc encara que una mica desigual, veurem per on aniran en un futur.
"Els Dry Cleaning sonen més expansius i presents que mai a Secret Love, transcendint el seu paper com a abanderats del post-punk sprechgesang, per convertir-se en innovadors d'expressions surrealistes i poètiques".
Una nova proposta del post-punk/gothic/electrònica que s'està fent al Regne Unit és el nou i primer àlbum de la londinenca Jo Jo Orme que es presenta amb el nom artístic de Heartworms.
Si no vaig equivocat aquest és el primer disc que The Horrors editen pel segell Fiction el mateix que va crear Chris Parry, productor i manager dels The Cure entre altres.
Els Horrors que tenen molt de The Cure com també d'altres bandes anomenades gòtiques tipus Flesh for Lulu van gaudir el seu moment ja fa uns anys amb Primary Colours (2009), i la posterior confirmació que va arribar amb Skying (2011).
Night Life és el setè àlbum del grup i ens porta un post punk electrònic dins de sonoritat densa i gòtica.
Fa un parell d'anys el grup de Dublín editava el que era el seu segon àlbum i que va estar entre els favorits d'elquartblog , el magnífic Gigi's Recovery.
Blindness manté el so post punk clàssic dels anteriors i fins i tot podem notar un ambient més fosc i cru com l'angoixant Born Into The Fight on sembla que el cantant vagi a treure els pulmons per la boca.
Death of a Giant va dedicada a Shane MacGowan i Man the Van m'ha comentat que és una de les seves cançons favorites d'aquest bon treball dels irlandesos.
Potent cançó que obre el tercer àlbum del grup de Brighton i que em recorda bastant als Field Music dels germans Brewis de Sunderland. Altres temes destacats els trobo en els singles presentats Building 650 i Cro-Magnon ,aquest un tema dens i fosc amb un beat que entra.
La resta del disc manté un so calmat, però també amb pujades intenses i agressives dins d'aquest post-punk de cambra on els Squid es mouen molt bé.
