Crispy Skin
2025 - WARP
Potent cançó que obre el tercer àlbum del grup de Brighton i que em recorda bastant als Field Music dels germans Brewis de Sunderland. Altres temes destacats els trobo en els singles presentats Building 650 i Cro-Magnon ,aquest un tema dens i fosc amb un beat que entra.
La resta del disc manté un so calmat, però també amb pujades intenses i agressives dins d'aquest post-punk de cambra on els Squid es mouen molt bé.
Estupendo tema, espero que la resta de l'àlbum també ho sigui. Ës un grup força creatiu, música alternativa amb bones cançons i veus, en aquest tema em sonen també a Radiohead i Strokes.
ResponEliminaEl tema i algunes altres cançons m'han agradat encara que jo trobo que aquest tipus de grups com molt acadèmics i de conservatori, rock progresiu, krautrock , minimalísme , no sé si tot aixó tindrà gaire recorregut o serà una d'aquelles tendències del moment, sigui el que sigui gaudim avui del que hi ha, penso.
EliminaÉs curiós com són les coses en el tema musical, molts d'aquests grups se'ls diu post punks i jo trobo que tenen molt poc , musicalment encara que intensos per moments els trobo com més propers al rock progresiu , King Crimson i altres bandes de l'estil, i penso que tant el punk com després el post punk van trencar amb això. El post punk de Magazine, Siouxsie & The Banshees o els The Sound no té gaire a veure amb els Squids i altres grups que corren actualment per UK, ni amb música ni actitut. Bé , coses que anem sentint a mida que van passant els anys.
ResponEliminaEl rock progressiu era la música alternativa al principi dels 70, com ho va ser la psicodèlia a finals del 60, però algunes bandes es van fer molt famoses i això va desvirtuar el seu caràcter original.
ResponEliminaI potser al post-punk li va passar el mateix amb grups com Simple Minds, The Cure o Siouxsie & The Banshees a partir de l'any 83 o 84 aprox, desvirtuant el seu caràcter original.
Elimina