Ara fa uns dies posava el single "The Light That Sorrounds You" una de les cançons del nou disc que acaba de sortir fa poc.
Onze cançons amb producció contemporànea que recorda al Bowie dels vuitanta i noranta com també a ells mateixos d'aquells èpics moments del "Ocean Rain" de 1984 i que es mostren en aquesta entrada de similituts al "Silver".
Bona gravació encara que no siguin els Echo & The Bunnymen dels vuitanta.
També treu àlbum per BMG l'ex Smiths, el cinquè de la seva carrera solista que es va iniciar al 2013.
Cançons que en la producció sonen properes al nou treball dels Bunnymen, però amb altres influències musicals com aquest "Spin" on noto alguna cosa de Harrison, Weller i fins diria dels Pet Shop Boys.
Segurament les noves cançons no es recordaran com les que va escriure pels Smiths, així i tot, Marr ha d'estar sempre entre els bons compositors i guitarristes anglesos que van sorgir a la dècada dels vuitanta.
2026 - HIGH TOP MOUNTAIN RECORDS / ATLANTIC OUTPOST
Aquest segon àlbum de Sturgill Simpson en el seu Johnny Blue Skies & The Dark Clouds projecte va sortir abans de l'estiu portant molt bones crítiques, però el fet que no hi fos a Spotify va fer que el passes de llarg fins fa poc.
Un treball que vola molt alt amb referències al swamp rock, soul, funk, un reggae i temes sabor a pista de ball com "Situation".
Influències musicals de Sly & The Family Stone, Tony Joe White, Tavares o l' Average White Band amb una trobada imaginària liderada pel Tigre de Gal·les. També podem sentir una versió de
"A Whiter Shade of Pale" dels Procol Harum en l'extended edition de Spotify.
Johnny Blue i els seus Dark Clouds ho claven! Sex Bomb!
Tercer i magnífic nou disc del grup liderat per Brittany Howard que com sabem porta la seva carrera individual.
Encara que sigui una gravació una mica llarga (quasi 50 minuts) , el fet no li resta un gran nombre de cançons interessants que viatgen entre el funk modern, el so baladístic del Philly Sound regat amb abundant psicodèlia soul i missatges politicosocials.
La gravació ha estat produïda pel canadenc Shawn Everett (The War On Drugs, The Killers i altres).
El gal·lesos presenten el que és el seu tercer àlbum i que de segur (llegint la crítica de la premsa musical anglesa) els farà pujar el seu estatus.
Avui parlava amb Man the Van d'aquest disc on la qualitat, honestedat i naturalitat del treball és evident com també el so uniforme que arrosseguen des del seu l'inici i ens porta a pensar sense desmerèixer on arribat que s'hauria de fer un pas endavant.
Influències conegudes com la de Richard Thompson en la veu d'Owen Williams i un mix que pot recordar a Bob Mould, una mica Smiths, The Sound (sentiu "Heaven or London") o els Pogues tocant una versió dels Clash com s'aprecia en la magnífica "Stoop to Me", per mi la millor del disc amb "Who's Gonna Love You Now? , ep sembla el jove Joe Jackson!!!
El seu primer àlbum, "Wild & Precious Life" va sortir el 2023 i ara Duane (fill de Dickey Betts) torna amb "Isle of Hope" primer treball pel mític Sun Records i amb la producció de Dave Cobb (Chris Stapleton, Jason Isbell).
Variada proposta que camina pel Southern i el Boogie rock setanta, semblances a Pink Floyd i Harrison com es pot apreciar a "Heartache" (dedicada al seu pare), sense oblidar referències country/soul/rock amb cors gospel a l'estil Manassas.
Àlbum de presentació del quartet de Manchester que arriba sota la producció de l'americà Loren Humphrey (Geese, Arctic Monkeys).
La intensitat, l'energia i personalitat que desprèn el treball veu de les fonts dels The Wedding Present, Lou Reed, MJ Lenderman o els The Tubs (que treuen nou disc).
Potser és jangle pop, potser indie, potser punk rock o folk rock, certament té una mica de tot i els Westside Cowboy ho han remenat a un nivell superior per entregar-nos una de les millors gravacions d'aquest any.
Segon single del nou disc del grup de Liverpool que sortirà el pròxim dia divuit d'aquest mes.
Gravació produïda per Ian McCulloch en la que participa Clem Burke (Blondie) en deu dels onze temes, Burke va morir en els moments que s'estava finalitzant la gravació.
En anunciar el disc, Echo & the Bunnymen va compartir un emotiu missatge dedicant-li la feina: «El poderós i llegendari Clem Burke va ser una peça clau en la creació de l'àlbum i, tristament, va morir durant la fase final… Et volem, Clem». A causa d'això, Apples for Isaac conté alguns dels darrers enregistraments d'estudi de la seva carrera.
Els nostres volguts Jayhawks publiquen nou àlbum , el dotzè de la seva carrera i sis anys després de XOXO.
S'han presentat dues cançons , la primera i single que obre el disc titulada "Keeping Our Heads Above Water" i la segona "American Midnight" un tema de melodies enganxoses i que particularment m'ha agradat més.
L'àlbum que porta el títol de "Sanctuary Park" sortirà el pròxim dia 28 d'agost editat per Thirty Tigers.
*****************************************
TEENAGE FANCLUB
Day In The Sun
Si els Jayhawks són volguts per nosaltres, no ho són menys els Teenage Fanclub que també editen nou disc (el tretzè de la seva carrera) per mitjà de Merge Records.
D'aquest nou treball titulat "Do Not Dare To Dream" que sortirà el pròxim nou d'octubre només s'ha editat "Day In The Sun" , un tema que em va deixar una mica fred d'inici, però com moltes altres cançons, cada cop m'agrada més.
Segurament el millor LP que han gravat fins al dia d'avui que ens porta la brillantor de les guitarres i les veus, la melodia, el gust pel Laurel Canyon d'aroma anglès i el sentit còsmic musical que recorda als americans Jonathan Wilson i Israel Nash.
Els londinencs han fet un esplèndid treball que va començar el dia que van triar a Gerard Love de productor. (9/10)
Impecable cançó que porta el nom del primer disc d'aquesta banda d'Oakland, folk rock i alt-country amb referències musicals d'artistes en la línia dels Richmond Fontaine, Delines, Smog, Damien Jurado entre d'altres. (7/10)
Els de Leeds van treure el seu primer àlbum a 2022 i ara presenten el tercer on la creativitat per trobar nous camins es fa evident.
La colpidora "Empty Pledges" ja ens avisa d'entrada (com si Mark E.Smith s'hagués trobat els The Cure del Pornography), amb la pletòrica interpretació de James Smith.
Segurament el disc que ha produït Justin Meldal-Johnsen (Beck, Nine Inch Nails, Wolf Alice) no manté l'alt nivell que sentim en aquest tema i algun altre més com "New Beginnings", encara que ens fa creure que el grup té molt més a dir en pròximes entregues. (8/10)
Seguint algunes novetats de l'indie sento aquest treball que està rebent molt bones crítiques.
Primer disc d'aquest trio de Londres liderat per la cantant i guitarrista Clari Freeman-Taylor que ens ofereiex un art pop d'aires contemplatius i modals que per moments (pocs) pot recordar els Big Thief de l'Adrianne Lenker.(6/10)
Torna Mike Campbell & The Dirty Knobs amb un disc que s'obre amb la sòlida "No Regrets", una nova cançó que ens fa viatjar a l'etern record musical de Tom Petty & The Heartbreakers.
L'àlbum ha estat gravat als Hocus Pocus Studios de Los Angeles i coproduït per Mike Campbell, George Drakoulias i Martin Pradler. (8/10)
“Tom was kind of like Dylan in that way,” Campbell says. “He would set up a rhyme, and you’d think, ‘Oh, he’s going to use this word next,’ but he’d come up with something much cooler. I always thought that was something I’d like to emulate". MIKE CAMPBELL
*************************
ROBYN HITCHCOCK
I'm This Thing
THE CONFUSER
2026 - TINY GHOST
El londinenc ha gravat "The Confuser" (el seu vint-i-cinquè LP) a Nashville (on viu) de la mà de Brad Jones seguint amb fidelitat i orgull el seu estil que beu de la psicodèlia/pop rock amb referències artístiques com Lennon (principal referent), Syd Barrett i alguns altres de la seva època favorita, els seixanta.
Cançons que recorden els seus inicis amb els Soft Boys o com "I'm This Thing" que em porta a pensar en els Squeeze i el Nick Lowe més pop.(8/10)
“I’m not just some sort of old public school dilettante floating around the South Bank or whatever,” Hitchcock protests, unbidden. “Making it work in Nashville means I actually am a real musician songwriter in the real musician songwriter town. And I think, ‘OK, I actually did do this!’ I wanted to go to Nashville when I, as a 13-year-old boarding school boy, heard those Dylan records he made here. And a mere 60 years later, here I am!” ROBYN HITCHCOCK
**************************
LENNY KAYE
The Things You Leave Behind
GOIN' LOCAL
2026 - YEP ROC
El que va ser guitarrista del grup de la Patti Smith (que surt aquí com a convidada) i creador del "Nuggets" el mític recopilatori de grups de la psicodèlia de finals dels seixanta, presenta ara als setanta nou anys el seu disc de debut.
Bona música que té cançons amb lletres tristes com sentim a "The Things You Leave Behind", i temes a l'estil heartland rock que recorden artistes en la línia de Willie Nile. (7/10)
"I always hope that there is a generation gap. I don't believe that music was, quote, "better then." Music belongs to the moment. I would not want people to venerate the music that I grew up with, or even that I make now. I believe that music exists as the soundtrack of our present time". LENNY KAYE
What kind of music inspires you nowadays? What kind of sounds inspire you to pick up an instrument?
DG: I’m always inspired by different things! The sounds that I like and the sounds that I go for are always evolving. So I guess it depends? I would say I’m drawn to warm guitar sounds, but other times I like the cold ones too! I go through phases… lately I’ve been checking out a lot of classical guitar players. Not that I personally have that kind of right hand dexterity but they’re neat to look at and hear their sounds. It used to be a lot of post punk for me – I mean, I really loved the Cocteau Twins and the kind of glassy sounds they got. But I was only a teenager when that was going on. DOUG GILLARD
**************************
GARY KLEBE
Eyes Open Wide
OUT LOUD
2026 - BLACK VINYL RECORDS
Primer disc del veterà Gary Klebe que a finals dels setenta va formar els Shoes amb els germans John i Jeff Murphy a Zion (Illinois).
Clàssica gravació DIY feta a l'estudi de casa i només amb la participació extra de John Richardson que també va formar part d'aquell mític grup. (8/10)
"So you have to be careful with the technology — there are way more options and unlimited tracks. I mean, keep in mind that we started off with a stereo at first and then a four-track, and we did the best we could with that. But we couldn’t have imagined that we would eventually have 200 empty tracks to fill. But that can work against you, too, because then, when do you stop? So you have to have discipline, which is what I’m saying, and try to think of it still in the analog world". GARY KLEBE
**************************
THE GREENBERRY WOODS
Whenever You Want Me Too
IT'S ALL GOOD SUGAR...
2026 - BIG STIR RECORDS
També tornen els The Greenberry Woods grup de Baltimore que va treure a meitat dels noranta dos excel·lents àlbums per Sire, posteriorment ells amb altres bandes i artistes van fer ressorgir el gènere.
Gran tema que com tot power pop d'etiqueta negre porta les influències dels Byrds i Tom Petty. (8/10)
"If you are a guitar pop songwriter, you will eventually find Elvis. He is one of the best to ever do it. I wouldn’t consider him a major influence other than loving his music and appreciating that he is a master at his craft. I happened to be strumming the acoustic when “That Girl” started to take shape. I thought, well, this is an Elvis Costello song. And, since he hasn’t written one like this in a very long time, I’m going to do it. I hope he likes it!". IRA KATZ
FINS ARA NO HE DONAT ESPAI A CANÇONS I CLIPS QUE CONSIDERO MEDIOCRES PER NO DIR DOLENTS, ARA SI VENEN DE GRUPS REFERENTS I QUE HAN ESTAT VENERATS I ESTIMATS EN UNA ÈPOCA DETERMINADA , ¡¡¡PALO!!!
3 CEBES EN EL 2026!!!
THE ROLLING STONES
Jealous Lover
Els Stones intentant fer la mateixa cançó de fa 45/50 anys? , podría estar millor,però l'estrofa és de les pitxors que he sentit, quan diu Jealous Lover no lliga ni amb calçador, per dir alguna cosa amistosa.
Potser si l'haguessin publicat abans hauria estat una bona candidata (al costat de Shakira) per ser el tema del mundial de futbol. Detestable cançó i vídeo d'aquests multimilionaris plens d'ego i actitud colonialista, només falta que vagin tirant almoina.
Veient el clip promocional pensava que la cançó formava part d'un nou film infantil, doncs no és així, pel que he llegit. A veure no dic que no toquin bé fins i tot la reencarnació de Jon Anderson ho fa quasi igual, però...., em sona carrincló i desmesuradament empallegós.
Si pensem en tres grups fonamentals de l'indie rock i pop fet al Canadà a partir de la primera dècada del XXI aquests son The New Pornographers (Vancouver), Arcade Fire (Montreal) i Broken Social Scene (Toronto) el grup col·lectiu liderat per Kevin Drew.
Remember the Humans arriba 24 anys després del clàssic You Forgot it in People i dins de la varietat del seu indie art rock tan personal destaca aquest single amb la bona interpretació de Hannah Georgas. (8/10)
Els COLA (COST OF LIVING ADJUSTMENT) són un trio de Montreal que presenten el seu tercer LP.
A Forced Position sentim post punk que mira els vuitanta, Hedgeitting té notes i ritmes de shoegaze, i els aires dels Strokes es noten a l'encomanadissa Skywriter's Sigh.
Correcte proposta dins d'aquest variat repertori.(7/10)
El grup d'Athens (Georgia) es presenta amb doble disc de 18 cançons encara que només s'edita amb streaming la primera part que ha estat gravada al Sonic Ranch studios de Texas per Brad Cook (Waxahatchee, MJ Lenderman, Bon Iver).
Una primera entrega que ja té molt bon nivell per si sola, on alt-country & southern rock amb tocs yacht de finals del setanta harmonitzen amb naturalitat i consistència com sentim en aquest magnífic single de presentació, (8/10)
Live at Howler Music MonoSonic Sessions, Austin (Texas), desembre 2025.
Thomas Johnson, Carter King i Daniel Womack la part principal dels Futurebirds interpreten una esplèndida versió de "Christmas Must Be Tonight" de The Band i escrita pel Robbie Robertson
Des de pioners del shoegaze fins a destacar en el Britpop com també d'un bon retorn que va arribar al 2022, The Boo Radleys ens fan gaudir del seu original so i les seves personals composicions.
"In Spite of Everything" s'edita després de la tràgica pèrdua del fill gran de Tim Brown a qui li rep tribut a"Living is Easy".(8/10)
I per acabar amb aquesta fornada de grups anglesos dels anys noranta hi afegim al magnífic nou disc del grup londinenc amb aquesta estupenda versió en directe del segon single extret.
Molts dels grups britànics dels noranta van estar influenciats per les bandes angleses i americanes de tres dècades anteriors portant la música pop i rock a un nou i esplèndid renaixement, allà hi eren els Dodgy que deu anys després del seu últim àlbum tornen plens de vigor i força.(9/10)
Live at the Basement , Nashville (11 de juny de 2026)
DISC NOU AUTOEDITAT
Poc havia sentit d'aquest artista d'Ozark (Arkansas) i fa uns dies Man the Van va comentar que havia tret nou disc, en aquest he descobert un intèrpret, compositor i lletrista d'un enorme nivell on a part de la seva gran influència que és Dylan en té d'altres com les de Guthrie, Berry, els CCR, Petty (sentiu Won't You Come Out Tonight) i repertori boogie rock setanta.
No he penjat cap tema/clip d'un tema, ja que he trobat aquest magnífic i recent concert on estan totes les cançons del nou disc menys una.
Aclaparant treball en una de les gravacions de l'any per elquartblog.(9/10)
Per trencar una mica el fet d'entrar tres discos de cop torno cap enrera i vaig fent posts d'un, dues o tres novetats segons el moment i les ganes!.
Fa més de quaranta anys de la seva aparició encara que no va ser fins a principis dels noranta quan la parella de Brooklyn es fa popular després de signar per Elektra.
Si hi ha una banda que es pot dir musicalment eclèctica aquest seria els TMBG amb el seu art pop, power pop, folk rock, indie pop, jazz, infantil, etc..., vaja, que fan tot bé sense destacar especialment en res. (7/10)
3 CANÇONS
WU-TANG
El single i millor tema del disc amb clares referències a Elvis Costello.
NEW WAVE WILL NEVER DIE
Interessant títol d'una cançó totalment oblidable.
Pas a pas i des de fa un parell d'anys aquesta banda de Manchester ha anat guanyant adeptes i "Kick Stones" possiblement sigui la única cançó que ens avancin del primer LP que sortirà a l'agost.
Millor grup al Emergent Talent Competition 2025 del Glastonbury, signen per Island Records i apareixen al Later...with Jools Holland, tot plegat una magnífica targeta de presentació. (8/10)
****************************************
THE CASES
Mr.Penny
2026 - THIS FEELING RECORDS
The Cases és un quartet de Preston, ciutat al nord de Manchester, que
acaben de presentar el seu primer EP.
Brillant mostra de fer i tocar aquestes cançons de britpop/indie mod en la tradició dels Jam, Housemartins, Rifles, Spitfires i tants altres grups. (7/10)
El grup de Providence (Rhode Island) liderat per John J.McCauley arriba en el que és el seu novè àlbum. Onze temes amb temàtica que mira el seu passat i els consequents canvis amb el pas dels anys.
Musicalment recorda cosetes del Springsteen (clares al single titulat ACI) una mica de Petty (Endless Loop semblaria del Southern Accents) i també rondar les òrbites musicals de bandes com els Gin Blossoms o els Old 97's.
Molt bona gravació que ha estat realitzada en els propis estudis del grup i produïda per ells.(8/10)
Vint-i-cinc anys després del seu primer àlbum, nou disc de versions blues rock de la parella d'Akron (Ohio)
Versions destacades com "You Got To Lose" (que la va popularitzar el George Thorogood als anys setanta), i també la cançó d'inici "Where There's Smoke, There's Fire" tema que Paul Weller va introduir a "El Dorado", el seu últim treball de versions.
El duo americà es consolida un cop més amb aquesta nova producció feta per ells dos i gravada en els Easy Eye Sound estudios. (8/10)
Fa anys que el segueixo i sempre he sentit amb ganes la seva música ben escrita i elaborada com vaig la trobar en el seu àlbum "Terms of Surrender" de 2019, un dels candidats al Grammy a la categoria d'Americana.
M'ha agafat una mica per sorpresa que en aquesta època musical i amb aquest repertori hagi signat per Chrysalis, a veure, i per altra part, m'agradaria poder contactar amb la CBS i dir-los que si pensen canviar aquest escenari realment horrorós amb aquestes llums i columnes!!, sembla un programa matinal del anys setanta.
Josh Kaufman co-produeix aquest (el dotzé) disc del músic de Carolina del Nord.
.jpg)
.jpg)
