Els de Leeds van treure el seu primer àlbum a 2022 i ara presenten el tercer on la creativitat per trobar nous camins es fa evident.
La colpidora "Empty Pledges" ja ens avisa d'entrada (com si Mark E.Smith s'hagués trobat els The Cure del Pornography), amb la pletòrica interpretació de James Smith.
Segurament el disc que ha produït Justin Meldal-Johnsen (Beck, Nine Inch Nails, Wolf Alice) no manté l'alt nivell que sentim en aquest tema i algun altre més com "New Beginnings", encara que ens fa creure que el grup té molt més a dir en pròximes entregues. (8/10)
Seguint algunes novetats de l'indie sento aquest treball que està rebent molt bones crítiques.
Primer disc d'aquest trio de Londres liderat per la cantant i guitarrista Clari Freeman-Taylor que ens ofereiex un art pop d'aires contemplatius i modals que per moments (pocs) pot recordar els Big Thief de l'Adrianne Lenker.(6/10)
Torna Mike Campbell & The Dirty Knobs amb un disc que s'obre amb la sòlida "No Regrets", una nova cançó que ens fa viatjar a l'etern record musical de Tom Petty & The Heartbreakers.
L'àlbum ha estat gravat als Hocus Pocus Studios de Los Angeles i coproduït per Mike Campbell, George Drakoulias i Martin Pradler. (8/10)
“Tom was kind of like Dylan in that way,” Campbell says. “He would set up a rhyme, and you’d think, ‘Oh, he’s going to use this word next,’ but he’d come up with something much cooler. I always thought that was something I’d like to emulate". MIKE CAMPBELL
*************************
ROBYN HITCHCOCK
I'm This Thing
THE CONFUSER
2026 - TINY GHOST
El londinenc ha gravat "The Confuser" (el seu vint-i-cinquè LP) a Nashville (on viu) de la mà de Brad Jones seguint amb fidelitat i orgull el seu estil que beu de la psicodèlia/pop rock amb referències artístiques com Lennon (principal referent), Syd Barrett i alguns altres de la seva època favorita, els seixanta.
Cançons que recorden els seus inicis amb els Soft Boys o com "I'm This Thing" que em porta a pensar en els Squeeze i el Nick Lowe més pop.(8/10)
“I’m not just some sort of old public school dilettante floating around the South Bank or whatever,” Hitchcock protests, unbidden. “Making it work in Nashville means I actually am a real musician songwriter in the real musician songwriter town. And I think, ‘OK, I actually did do this!’ I wanted to go to Nashville when I, as a 13-year-old boarding school boy, heard those Dylan records he made here. And a mere 60 years later, here I am!” ROBYN HITCHCOCK
**************************
LENNY KAYE
The Things You Leave Behind
GOIN' LOCAL
2026 - YEP ROC
El que va ser guitarrista del grup de la Patti Smith (que surt aquí com a convidada) i creador del "Nuggets" el mític recopilatori de grups de la psicodèlia de finals dels seixanta, presenta ara als setanta nou anys el seu disc de debut.
Bona música que té cançons amb lletres tristes com sentim a "The Things You Leave Behind", i temes a l'estil heartland rock que recorden artistes en la línia de Willie Nile. (7/10)
"I always hope that there is a generation gap. I don't believe that music was, quote, "better then." Music belongs to the moment. I would not want people to venerate the music that I grew up with, or even that I make now. I believe that music exists as the soundtrack of our present time". LENNY KAYE
What kind of music inspires you nowadays? What kind of sounds inspire you to pick up an instrument?
DG: I’m always inspired by different things! The sounds that I like and the sounds that I go for are always evolving. So I guess it depends? I would say I’m drawn to warm guitar sounds, but other times I like the cold ones too! I go through phases… lately I’ve been checking out a lot of classical guitar players. Not that I personally have that kind of right hand dexterity but they’re neat to look at and hear their sounds. It used to be a lot of post punk for me – I mean, I really loved the Cocteau Twins and the kind of glassy sounds they got. But I was only a teenager when that was going on. DOUG GILLARD
**************************
GARY KLEBE
Eyes Open Wide
OUT LOUD
2026 - BLACK VINYL RECORDS
Primer disc del veterà Gary Klebe que a finals dels setenta va formar els Shoes amb els germans John i Jeff Murphy a Zion (Illinois).
Clàssica gravació DIY feta a l'estudi de casa i només amb la participació extra de John Richardson que també va formar part d'aquell mític grup. (8/10)
"So you have to be careful with the technology — there are way more options and unlimited tracks. I mean, keep in mind that we started off with a stereo at first and then a four-track, and we did the best we could with that. But we couldn’t have imagined that we would eventually have 200 empty tracks to fill. But that can work against you, too, because then, when do you stop? So you have to have discipline, which is what I’m saying, and try to think of it still in the analog world". GARY KLEBE
**************************
THE GREENBERRY WOODS
Whenever You Want Me Too
IT'S ALL GOOD SUGAR...
2026 - BIG STIR RECORDS
També tornen els The Greenberry Woods grup de Baltimore que va treure a meitat dels noranta dos excel·lents àlbums per Sire, posteriorment ells amb altres bandes i artistes van fer ressorgir el gènere.
Gran tema que com tot power pop d'etiqueta negre porta les influències dels Byrds i Tom Petty. (8/10)
"If you are a guitar pop songwriter, you will eventually find Elvis. He is one of the best to ever do it. I wouldn’t consider him a major influence other than loving his music and appreciating that he is a master at his craft. I happened to be strumming the acoustic when “That Girl” started to take shape. I thought, well, this is an Elvis Costello song. And, since he hasn’t written one like this in a very long time, I’m going to do it. I hope he likes it!". IRA KATZ
FINS ARA NO HE DONAT ESPAI A CANÇONS I CLIPS QUE CONSIDERO MEDIOCRES PER NO DIR DOLENTS, ARA SI VENEN DE GRUPS REFERENTS I QUE HAN ESTAT VENERATS I ESTIMATS EN UNA ÈPOCA DETERMINADA , ¡¡¡PALO!!!
3 CEBES EN EL 2026!!!
THE ROLLING STONES
Jealous Lover
Els Stones intentant fer la mateixa cançó de fa 45/50 anys? , podría estar millor,però l'estrofa és de les pitxors que he sentit, quan diu Jealous Lover no lliga ni amb calçador, per dir alguna cosa amistosa.
Potser si l'haguessin publicat abans hauria estat una bona candidata (al costat de Shakira) per ser el tema del mundial de futbol. Detestable cançó i vídeo d'aquests multimilionaris plens d'ego i actitud colonialista, només falta que vagin tirant almoina.
Veient el clip promocional pensava que la cançó formava part d'un nou film infantil, doncs no és així, pel que he llegit. A veure no dic que no toquin bé fins i tot la reencarnació de Jon Anderson ho fa quasi igual, però...., em sona carrincló i desmesuradament empallegós.
Si pensem en tres grups fonamentals de l'indie rock i pop fet al Canadà a partir de la primera dècada del XXI aquests son The New Pornographers (Vancouver), Arcade Fire (Montreal) i Broken Social Scene (Toronto) el grup col·lectiu liderat per Kevin Drew.
Remember the Humans arriba 24 anys després del clàssic You Forgot it in People i dins de la varietat del seu indie art rock tan personal destaca aquest single amb la bona interpretació de Hannah Georgas. (8/10)
Els COLA (COST OF LIVING ADJUSTMENT) són un trio de Montreal que presenten el seu tercer LP.
A Forced Position sentim post punk que mira els vuitanta, Hedgeitting té notes i ritmes de shoegaze, i els aires dels Strokes es noten a l'encomanadissa Skywriter's Sigh.
Correcte proposta dins d'aquest variat repertori.(7/10)
El grup d'Athens (Georgia) es presenta amb doble disc de 18 cançons encara que només s'edita amb streaming la primera part que ha estat gravada al Sonic Ranch studios de Texas per Brad Cook (Waxahatchee, MJ Lenderman, Bon Iver).
Una primera entrega que ja té molt bon nivell per si sola, on alt-country & southern rock amb tocs yacht de finals del setanta harmonitzen amb naturalitat i consistència com sentim en aquest magnífic single de presentació, (8/10)
Live at Howler Music MonoSonic Sessions, Austin (Texas), desembre 2025.
Thomas Johnson, Carter King i Daniel Womack la part principal dels Futurebirds interpreten una esplèndida versió de "Christmas Must Be Tonight" de The Band i escrita pel Robbie Robertson
Des de pioners del shoegaze fins a destacar en el Britpop com també d'un bon retorn que va arribar al 2022, The Boo Radleys ens fan gaudir del seu original so i les seves personals composicions.
"In Spite of Everything" s'edita després de la tràgica pèrdua del fill gran de Tim Brown a qui li rep tribut a"Living is Easy".(8/10)
I per acabar amb aquesta fornada de grups anglesos dels anys noranta hi afegim al magnífic nou disc del grup londinenc amb aquesta estupenda versió en directe del segon single extret.
Molts dels grups britànics dels noranta van estar influenciats per les bandes angleses i americanes de tres dècades anteriors portant la música pop i rock a un nou i esplèndid renaixement, allà hi eren els Dodgy que deu anys després del seu últim àlbum tornen plens de vigor i força.(9/10)
Live at the Basement , Nashville (11 de juny de 2026)
DISC NOU AUTOEDITAT
Poc havia sentit d'aquest artista d'Ozark (Arkansas) i fa uns dies Man the Van va comentar que havia tret nou disc, en aquest he descobert un intèrpret, compositor i lletrista d'un enorme nivell on a part de la seva gran influència que és Dylan en té d'altres com les de Guthrie, Berry, els CCR, Petty (sentiu Won't You Come Out Tonight) i repertori boogie rock setanta.
No he penjat cap tema/clip d'un tema, ja que he trobat aquest magnífic i recent concert on estan totes les cançons del nou disc menys una.
Aclaparant treball en una de les gravacions de l'any per elquartblog.(9/10)
Per trencar una mica el fet d'entrar tres discos de cop torno cap enrera i vaig fent posts d'un, dues o tres novetats segons el moment i les ganes!.
Fa més de quaranta anys de la seva aparició encara que no va ser fins a principis dels noranta quan la parella de Brooklyn es fa popular després de signar per Elektra.
Si hi ha una banda que es pot dir musicalment eclèctica aquest seria els TMBG amb el seu art pop, power pop, folk rock, indie pop, jazz, infantil, etc..., vaja, que fan tot bé sense destacar especialment en res. (7/10)
3 CANÇONS
WU-TANG
El single i millor tema del disc amb clares referències a Elvis Costello.
NEW WAVE WILL NEVER DIE
Interessant títol d'una cançó totalment oblidable.
Pas a pas i des de fa un parell d'anys aquesta banda de Manchester ha anat guanyant adeptes i "Kick Stones" possiblement sigui la única cançó que ens avancin del primer LP que sortirà a l'agost.
Millor grup al Emergent Talent Competition 2025 del Glastonbury, signen per Island Records i apareixen al Later...with Jools Holland, tot plegat una magnífica targeta de presentació. (8/10)
****************************************
THE CASES
Mr.Penny
2026 - THIS FEELING RECORDS
The Cases és un quartet de Preston, ciutat al nord de Manchester, que
acaben de presentar el seu primer EP.
Brillant mostra de fer i tocar aquestes cançons de britpop/indie mod en la tradició dels Jam, Housemartins, Rifles, Spitfires i tants altres grups. (7/10)
El grup de Providence (Rhode Island) liderat per John J.McCauley arriba en el que és el seu novè àlbum. Onze temes amb temàtica que mira el seu passat i els consequents canvis amb el pas dels anys.
Musicalment recorda cosetes del Springsteen (clares al single titulat ACI) una mica de Petty (Endless Loop semblaria del Southern Accents) i també rondar les òrbites musicals de bandes com els Gin Blossoms o els Old 97's.
Molt bona gravació que ha estat realitzada en els propis estudis del grup i produïda per ells.(8/10)
Vint-i-cinc anys després del seu primer àlbum, nou disc de versions blues rock de la parella d'Akron (Ohio)
Versions destacades com "You Got To Lose" (que la va popularitzar el George Thorogood als anys setanta), i també la cançó d'inici "Where There's Smoke, There's Fire" tema que Paul Weller va introduir a "El Dorado", el seu últim treball de versions.
El duo americà es consolida un cop més amb aquesta nova producció feta per ells dos i gravada en els Easy Eye Sound estudios. (8/10)
Fa anys que el segueixo i sempre he sentit amb ganes la seva música ben escrita i elaborada com vaig la trobar en el seu àlbum "Terms of Surrender" de 2019, un dels candidats al Grammy a la categoria d'Americana.
M'ha agafat una mica per sorpresa que en aquesta època musical i amb aquest repertori hagi signat per Chrysalis, a veure, i per altra part, m'agradaria poder contactar amb la CBS i dir-los que si pensen canviar aquest escenari realment horrorós amb aquestes llums i columnes!!, sembla un programa matinal del anys setanta.
Josh Kaufman co-produeix aquest (el dotzé) disc del músic de Carolina del Nord.
No tenia idea ni havia sentit que el grup del Mersyside liderat pels Skelly anaven a treure un nou àlbum, i pel que he llegit ha estat una sorpresa una mica a l'antiga (sembla), treure un únic Lp sense varietat de formats i posar-lo directament a la botiga, el que no és tan antic és que estigui aquí a Spotify.
De títol 388 , el número té relació a una gravadora antiga, la Tascam-388 que han utilitzat amb aquest disc d'onze cançons de pop folk amb neo psicodelia i fins i tot amb un parell de temes rocksteady com el destacat "Let The Music Play", primer single del LP.
Els Coral continuen fidels al seu estil i la seva quasi obsessió per mantenir el culte als anys 60 com es segueix sentint en aquest nou treball. (7/10)
Els anglesos tornen nou anys després de la mort del seu batería amb noves cançons i sota l'unic nom de Little Barrie, i amb Easy Eye Sound el segell discogràfic de Dan Auberbach.
Destaca Barrie Cadogan amb el seu gran treball a la guitarra afrontant un repertori que va des de la psicodelia/garatge passant per el blues/jazz elèctric i el power rock trio.
Si els primers discos produïts per l'Edwyn Collins aportaven el so natural de garatge i rock&roll, aquest produït per Rupert Lyddon (un desconegut per mi) sona com més elaborat musicalment i amb interessants detalls d'estudi.(8/10)
Una de les coses que em va bé (encara que tinc més feina, jajaja!) en el nou format de tres novetats és que puc fer grups en línia musical i posar novetats que no hagués posat abans com és el nou dels germans D’Addario.
Alguna premsa especialitzada escriu molt bones coses d'aquest nou treball que per mí és un disc ben fet i produït, però que de nou sembla un "remake" amb una evident falta d'originalitat i personalitat en la part artística i creativa.(6/10)
Els Squeeze presenten nou disc que segons expliquen s'ha creat a partir de demos i notes que els llavors molt jovenets Difford & Tilbrook van crear, això passava al 1974 quatre anys abans de treure el seu primer àlbum.
Bon treball que sona a producció teatre/cabaret/opera rock, com si el Glam, Bowie, Queen i els Kinks dels setanta gravessin junts. Mojo li posa un 10 encara que ho trobo una mica exagerat. (7/10)
Al dos mil vint-i-tres van editar un nou LP després de quaranta anys sense passar per l'estudi i ara tornen de nou amb aquest magnífic àlbum que ens porta als anys de brillantor del jangle pop escocès que feien bandes com ells, els Orange Juice o els Aztec Camera en aquell curt espai de temps de plenitud musical i creativa.
"This is....The Bluebells" és un bon disc on principalment és la construcció de melodies les que destaquen com en aquesta "¡No pasarán!" que també ens aporta un excel·lent document gràfic o "A Monochrome Set" un altre dels meus temes favorits. (8/10)
Un altra banda de meitat dels anys vuitanta i que la seva producció discogràfica va ser mínima , en aquest cas no van gravar cap Lp, és la dels londinencs The Loft que es van dissoldre amb algún single fet i seguidament encapçalats per Peter Astor (que ha gravat bastants àlbums en solitari) crear The Weather Prophets.
L'any passat van treure el seu primer disc pel segell Tapete i ara arriba la nova entrega amb cançons que van del jangle pop (molt Lloyd Cole) i de tocs garatge com també ens porten el record dels T.Rex a "Sad Comedian". (8/10)
Els veterans Stones no s'obliden mai de fer bones cançons com aquesta "In the Stars", single inclòs en el seu pròxim àlbum de sortida el proper mes de juliol.
El so, aquest riff i tot en general em recorda els Stones del "Tattoo You" i principis dels vuitanta. (6/10)
També el Paul McCartney treu àlbum, en aquest cas a finals de setmana, i ja fa dies que corren dues cançons plenes de nostàlgia, la balada "Days We Left Behind" (el títol ja diu molt) i "Home to Us" un tema amb el Ringo Starr que m'ha agradat força i que té el plus en les veus de cor de la Chrissie Hynde i la Sharleen Spiteri del grup Texas. (8/10)
Toca canviar una mica donat el nombre de novetats interessants que es van editant, per això i a partir d'ara s'anunciaran tres entrades de discos que han sortit o estàn a punt de sortir i que aniran acompanyades d'un petit text amb l'enllaç a la crítica de la gravació feta per d'algúna revista o web de les habituals que veieu per aquí.
Ara compartirem molta més música!
Salut!
KEVIN MORBY
Javelin
LITTLE WIDE OPEN
2026 - DEAD OCEANS
El músic de Kansas City torna amb el que és el seu vuitè LP on mostra el seu grau de maduresa musical amb el suport a la producció de Aaron Dessner (The National) que aporta un toc menys indie en referència a gravacions anteriors.
El disc compte amb la participació de Lucinda Williams a la magnífica "Natural Disaster". (8/10)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
