28 de maig 2026

SQUEEZE / THE BLUEBELLS / THE LOFT (2026)

 

SQUEEZE 

The Place We Call Mars

TRIXIES

2026 - BMG

Els Squeeze presenten nou disc que segons expliquen s'ha creat a partir de demos i notes que els llavors molt jovenets Difford & Tilbrook van crear, això passava al 1974 quatre anys abans de treure el seu primer àlbum.
Bon treball que sona a producció teatre/cabaret/opera rock, com si el Glam, Bowie, Queen i els Kinks dels setanta gravessin junts. Mojo li posa un 10 encara que ho trobo una mica exagerat. (7/10)




 **********************************

 

THE BLUEBELLS

¡No pasarán!

THIS IS.....THE BLUEBELLS

2026 - LAST NIGHT FROM GLASGOW

Al dos mil vint-i-tres van editar un nou LP després de quaranta anys sense passar per l'estudi i ara tornen de nou amb aquest magnífic àlbum que ens porta als anys de brillantor del jangle pop escocès que feien bandes com ells, els Orange Juice o els Aztec Camera en aquell curt espai de temps de plenitud musical i creativa.
"This is....The Bluebells" és un bon disc on principalment és la construcció de melodies les que destaquen com en aquesta "¡No pasarán!" que també ens aporta un excel·lent document gràfic o "A Monochrome Set" un altre dels meus temes favorits. (8/10)




********************************


THE LOFT 

Sad Comedian 

BADGES

2026 - TAPETE RECORDS

Un altra banda de meitat dels anys vuitanta i que la seva producció discogràfica va ser mínima , en aquest cas no van gravar cap Lp, és la dels londinencs The Loft que es van dissoldre amb algún single fet i seguidament encapçalats per Peter Astor (que ha gravat bastants àlbums en solitari) crear The Weather Prophets.
L'any passat van treure el seu primer disc pel segell Tapete i ara arriba la nova entrega amb cançons que van del jangle pop (molt Lloyd Cole) i de tocs garatge com també ens porten el record dels T.Rex a "Sad Comedian". (8/10)




**********************************


2 comentaris:

  1. Molt bo l'àlbum de Squeeze, amb aquest sabor glam que comentes al que s'afegeix la sofisticació actual de la banda, com és comprova en aquest impecable directe del que és posiblement el tema més emblemàtic del disc. També molt encertats els Bluebells amb aquest "No pasarán" que mira als lluitadors antifeixistes del passat en un moment on el feixisme va tornant a entrar a les societats occidentals com un llop disfressat de xai. I The Loft signen un tema correcte a mig cami entre el glam de Bolan i la finura pop de Lloyd Cole. Veurem l'àlbum.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un cop més la parella Difford & Tilbrook ens fan gaudir de excel.lents cançó que segons el que comenten van ser escritas (o ideades) abans que formessin el grup.
      M'ha agradat força aquesta producció del disc dels Bluebells amb aquest brillant so jangle escocés 80s i aquesta magnífica cançó amb les imatges de brigadistes internacionals a la guerra civil, mireu els ulls del segon guardia civil, quina mirada, minut 1:35.
      The Loft , treball correcte d'aquests veterans londinencs.

      Elimina