Impecable cançó que porta el nom del primer disc d'aquesta banda d'Oakland, folk rock i alt-country amb referències musicals d'artistes en la línia dels Richmond Fontaine, Delines, Smog, Damien Jurado entre d'altres. (7/10)
Toca canviar una mica donat el nombre de novetats interessants que es van editant, per això i a partir d'ara s'anunciaran tres entrades de discos que han sortit o estàn a punt de sortir i que aniran acompanyades d'un petit text amb l'enllaç a la crítica de la gravació feta per d'algúna revista o web de les habituals que veieu per aquí.
Ara compartirem molta més música!
Salut!
KEVIN MORBY
Javelin
LITTLE WIDE OPEN
2026 - DEAD OCEANS
El músic de Kansas City torna amb el que és el seu vuitè LP on mostra el seu grau de maduresa musical amb el suport a la producció de Aaron Dessner (The National) que aporta un toc menys indie en referència a gravacions anteriors.
El disc compte amb la participació de Lucinda Williams a la magnífica "Natural Disaster". (8/10)
"Like its name that emerged within that 2023 fever dream, My New Band Believe’s debut is an open-ended record, as ambitious as it is ambiguous. In less skilled hands it could easily fall apart under its own weight. In Picton’s, however, it’s a masterpiece".
Tornen els The Nude Party amb nou disc autoeditat i després de tres interessants llançaments amb New West Records.
Influències musicals dels anys setanta, Stones, Glam Rock o Flying Burrito Bros, evidents en aquest tema, i d'altres bandes més actuals com els nostres admirats Dr.Dog.
Gravat, en part, en un estudi temporal al Joshua Tree de California el treball compte amb la participació (només en aquesta cançó del clip) femenina i a les veus de Pearl Charles i Lady Apple Tree.
Un grup sense grans pretensions amb la seva proposta i que sap fer les coses dins de la seva mesura.
Va acabant l'any i no paro de trobar molt bones sorpreses musicals com aquest segon àlbum de l'artista de Vermont.
Nou magnífiques cançons que ens mostren com la molt bona veu de la Frances ens transporta al seu personal univers d'avant-folk, jazz i ambient que per moments recorda la Joni Mitchell i fins i tot en aquesta cançó als Flying Burrito Bros.
Un excel·lent treball que ha estat produït per Hannah Frances amb Kevin Copeland i que compta amb la destacada participació de Daniel Rossen del Grizzly Bear.
"After a 2024 breakthrough album about her father’s death, the audacious Vermont singer-songwriter squares up to her mother’s living absence—and, without her, finds her own way forward." (Pitchfork)
Disc de presentació d'aquest grup de Liverpool amb referències musicals en la línia dels Pale Fountains, Shack, The Coral i altres grups d'aire jangle/folk/psicodelia amb regust 60s.
Falkirk una petita població escocesa de trenta mil habitants és d'on venen els Brògeal amb el seu primer àlbum d'etiquetes d'indie/celtic, folk/punk amb ulls posats en els sons jangle dels vuitanta i amb Billy Bragg, els Levellers, Housemartins i els Pogues, clar, com principals referències.
Produït per Richie Kennedy (Ride, Interpol, The Murder Capital, The Libertines), TuesdayPaper Club ens porta la frescor d'aquells moments en què la música pop es mostra vibrant, natural i sense maquillatges.
"Like in the early 90’s, it feels like somethings brewing. On the back of this debut, Brogeal could well be the future. Who said the working class hero was dead, eh?"
"Freeman may sometimes feel like an outsider in New England, but having engaged with the myths and the history of the region, he has developed a new sense of self. It’s one that will thrill fans of inventive, guitar-driven alternative rock".
Els de Brooklyn i liderats per l'Adrianne Lenker són un dels grups d'indie folk del moment i aquest Double Infinity el seu sisè àlbum.
Bon treball que es beneficia de la producció a l'estudi feta per Dom Monks que li dona un toc dream pop (evident en el tema Words), sense anul·lar la seva identitat folk d'autor com aquesta "dylaniana" i excel·lent Los Angeles.
Produced by M. Ward, Owls, Omens, and Oracles is a transformative record coming on April 11, 2025. Featuring vocals from The Blind Boys of Alabama, and an excerpt from Valerie’s book Maps for the Modern World. This album is a full-circle moment, revisiting her indie roots while still pushing forward with an evolved sound. It centers on a joyful and spiritual outlook, celebrating growth and resilience - an album that is meant to inspire, heal, and unite people through shared emotions. (bandcamp)
Folk Rock de caràcter acadèmic fet per a joves músics en edat de conservatori, tot sona correcte en aquesta proposta amb rels en el so Canterbury, els musicals, la campinya anglesa i Sandy Denny encara que aquest single que obre el disc és pur Beatles.
Una mica hippie sense ser-ho , un disc que pots gaudir o el pots avorrir d'un grup diferent com possiblement únic en el món de la música pop de cambra d'avui, fins i tot és curiós en el segell que l'han editat.
Primer àlbum d'aquest grup de Nottingham (UK) i de nom no gaire encertat, que es presenta amb dotze cançons que tant pot recordar a grups com The Decemberists o els Death Cab for Cutie, per dir algunes similituds.
Drive to Goldenhammer és un disc de producció i so agradable per sentir puntualment sense parar a pensar la seva rellevància en la música d'ara.
Primer àlbum del grup col·lectiu format entre Londres i Oxford que lidera la veu de Trinity Oksana i que fusiona elements pop/psicodèlics, jazz, krautrock i afro amb sabor hippie retro actual.
Aquest nou disc d'Iron & Wine (l'americà Sam Beam) també va sortir ara fa uns mesos i és un altre de les bones gravacions que he escoltat fins ara.
Deu cançons que en moments s'acompanyen d'abundants arranjaments orquestrals els quals li donen un cert toc so finals setanta posats avui i on el punt fulminant és reflectit en l'estupenda i sentimental All in Good Time , on té participació la personal veu de la Fiona Apple, cançó que ven bé podrien haver signat l'Elton John, Randy Newman o Father John Misty.
Light Verse és un gran treball del músic de Carolina del Sud.
Després de vint i pocs anys de carrera i sis més tard de Critical Equation (el seu últim LP) , tenim aquí de nou un dels grups pop/rock més interessants apareguts aquest segle en els EUA.
Tant caminant per l'indie , folk i rock o viatjant per la psicodèlia i l'americana l'escolta és sempre gratificant i queda reflectida en aquest nou treball produït per Scott McMicken (guitarrista, cantant) i on també sentim la veu de M.Ward en Love Struck.
Un altre treball que estarà situat entre els millors de l'any és aquesta nova gravació del jove músic americà i guitarrista dels Wednesday grup de North Carolina.
Indie,folk i rock amb referències als clàssics encara que més proximitat en les maneres i sons de Evan Dando, Stephen Malkmus o Jason Molina per citar alguns.
She's Leaving You és el gran single de l'àlbum i aquesta Joker Lips un altre de les destacades.
Recordar que Lenderman apareix en el tema Right Back to It de l'excel·lent Tigers Blood de Waxahatchee.
Fa dos anys van treure el magnífic Dear Scott i no sembla estrany que Michael Head aprofiti les bones crítiques que va rebre per editar en certa urgència aquest nou àlbum.
Jangle folk pop de cuidats arranjaments de corda , flautes i també trompetes amb clara influència dels Love grup del qual Head s'ha declarat fan.
Katie Crutchfield té una de les millors veus que he escoltat dins d'aquest repertori i a part sap com fer bones cançons que van pel folk, l'americana amb un cert toc indie.
.webp.png)
