There's Always Gonna Be Something
2025 - EMI
Fa ja vint-i-sis anys que el grup de Gal·les liderat per Kelly Jones va treure el seu primer (bé era el segon , però és el que els va donar a conèixer) disc, titulat Performance And Cocktails (1999), des de llavors els vaig seguir un parell d'àlbums per posteriorment perdre el contacte amb les noves gravacions fins el dia d'avui que he quedat prou satisfet amb aquest nou treball i especialment amb cançons com There's Always Gonna Be Something.
Per moments recorden els Manic Street Preachers (evident amb Make It Your Own) , com també podrien estar en l'òrbita d'un Paul Weller o coetanis com els Travis.
Como dirían los ingleses, catchy melodic pop, algo así como pop melódico en su justo punto (de cocción). Banda ya veterana a la que no sigo realmente. Es tantísima la oferta de novedades que uno se pierde sin remedio.
ResponEliminaHablando de novedades (no se si has publicado anteriormente algo...) adquiridas este año, destaco a Larkin Poe ("Bloom"), Mogwai ("The Bad Fire"), Throwing Muses ("Moonlight Concessions", excelente), Patterson Hood ("Exploding Trees & Airplanes"), Rose City Band ("Sol y Sombra"), Bob Mould ("Here We Go Crazy", excelente) y The Delines ("Mr. ,uck & Ms. Doom"). Como verás, bastante más americano que inglés.
Saluidos,
Yo los tenía muy olvidados desde hace al menos 25 años! , vas a parar al disco lo escuchas y piensas no está mal y este tema tiene gancho, catchy melodic pop como dices y un tanto arena mainstream , y de las novedades que comentas he entrado algunas en elquartblog; Larkin Poe, Patterson Hood, Rose City Band y The Delines , el de Bob Mould todavía no lo he escuchado. Saludos
EliminaPor cierto, le he echado un vistazo al blog y, además del excelente diseño (se nota la huella del digital33rpm) y me ha parecido muy interesante. La inclusión de la columna "Musica X La Xarxa" le otorga más valor. Por si te interesa, en Rate Your Music tengo mi propia cuenta ; copey37, donde doy cuenta resumida de las entradas que voy publicando en mis blogs.
ResponEliminaSaludos,
Mi último blog , el tercero y que tenía el nombre que más me ha gustado , Funzzine! , lo probé con wordpress que me habían dicho que era mejor que blogger , pero me pareció complicado de gestionar no me gustó y por eso volví a blogger con este diseño tan parecido a digital33rpm con el que me siento más cómodo , el inconveniente que tiene es que no te puedes dar de alta de seguidor y recibir las novedades y comentarios en tu dirección de correo es un gadget que eliminaron los de blogger y no se sabe la razón.
EliminaAcabo de mirar lo de copey37 pero no me aparece, sale copey11 .
Ya veo Jordi, imposible acceder a mi cuenta en Rate Your Music utilizando mi identificación de copey37. Misteris de la tecnología.
ResponEliminaA ver si lo puedes resolver , igual es un tema puntual.
EliminaMolt bon single de presentació d'aquest nou àlbum, Kelly Jones sap el que es fa, els treballs del Stereophonics no aporten grans sorpreses però sempre són sòlids i ben executats i produïts. Una bona banda que segueix fent excel·lent música.
ResponEliminaSempre m'ha agradat aquesta veu rasposa de Kelly Jones (que em recorda la de Rod Stewart), i l'àlbum sona prou bé, també he vist el tema en directe i sembla una banda més propera que en el vídeo, més artificial.
Elimina