Vicar Street Days
2025 - PIAS
Falkirk una petita població escocesa de trenta mil habitants és d'on venen els Brògeal amb el seu primer àlbum d'etiquetes d'indie/celtic, folk/punk amb ulls posats en els sons jangle dels vuitanta i amb Billy Bragg, els Levellers, Housemartins i els Pogues, clar, com principals referències.
Produït per Richie Kennedy (Ride, Interpol, The Murder Capital, The Libertines), Tuesday Paper Club ens porta la frescor d'aquells moments en què la música pop es mostra vibrant, natural i sense maquillatges.
"Like in the early 90’s, it feels like somethings brewing. On the back of this debut, Brogeal could well be the future. Who said the working class hero was dead, eh?"
(LOUDER THAN WAR)
Aire fresco. Me gusta el LP pero creo que en directo deben ser mejores. a seguirles
ResponEliminaSuenan muy bien tanto en el disco como en este directo, los seguiremos como dices.
Elimina¡Buenas canciones! A mi me recuerdan, en Vicar Street Days, a los Spitfire. Quizá es la forma de cantar y voz.
ResponEliminaPrecisamente he estado escuchando el nuevo disco de los Spitfires y cierto con lo que comentas sobre la voz, es esta manera tan característica de pronunciar tipo también Weller y sobretodo en esta grabación Billy Bragg.Buen grupo a seguir.
ResponEliminaBona banda de folk rock, una combinació de Pogues, Proclaimers i Billy Bragg, sonen naturals i molt irlandesos per a ser escocesos, però Escòcia i Irlanda sempre han estat bons veïns musicals. Els temes són bons. Gran recomanació, el tema en viu m'ha recordat quan vaig veure Billy Bragg i els Redskins a London, ja fa anys.
ResponEliminaEs un disc que m'ha agradat força encara que trobo una semblança massa gran amb Billy Bragg i The Pogues, potser en aquella línea que també passava amb els Spitfires i els Jam. Semblen els fills!!, ondia els grans Redskins , encara escolto Kick Over the Statues!! quina nit amb Billy a London!.
Elimina