MOJO MAGAZINE & UNCUT MAGAZINE
PULP
More
(ROUGH TRADE)
Les dues històriques revistes musicals angleses han coincidit amb el disc de l'any.
No és el que més m'agrada de veure sent seguidor de les dues revistes i més coneixent la línia editorial que segueixen, però és el que han decidit.
*****************************************
MAGNET MAGAZINE
GUIDED BY VOICES
Thick Rich and Delicious
(GBV Inc.)
La web i puntualment revista de paper americana va ser fundada l'any 1993 i des de llavors és puntal en donar a conèixer el repertori musical indie alternatiu i altres estils com es pot apreciar amb la seva interessant i variada llista de gravacions d'aquest any.
********************************************
NME
GEESE
Getting Killed
(PARTISAN/PIAS)
No és que segueixi actualment gaire les novetats del NME , però mira per on coincidim amb elquartblog en el disc de l'any
****************************
PITCHFORK
LOS TUTHANAKA
Los Tuthanaka
(AUTOEDITAT)
Des de la seva fundació l'any 1996 , la Pitchfork s'ha anat convertint en un dels principals (per no dir el primer) exponents de la modernitat indie com ho demostra un cop més amb aquest curiós disc de l'any, atrevit ho és, original també, que cadascú doni la seva valoració.
He posat l'àlbum que surt a YouTube, ja que sembla que l'han donat de baixa a Spotify.
********************************
SHINDIG!
SHARP PINS
Radio DDR
(K/Perennial)
Jon 'Mojo' Mills va fundar l'any 1992 la revista anglesa i segueix "donant guerra" fent difusió d'artistes poc coneguts pel públic. Garatge, psicodèlia, power pop, punk, folk rock i altres estils prenent protagonisme on el punt retro és voluntariament evident, el passat posat al present com ho fa aquest disc de l'any.
He posat aquesta foto amb la llista, ja que no apareix cap enllaç per internet.
Cada llista és un món. Mojo i Uncut es posen d’acord amb l’àlbum de Pulp, coincidint amb el revival dels 90s d’aquest any, culminat per la gira d’Oasis. Jarvis Cocker és un tio llest i amb estil, i això agrada als crítics, que prefereixen Pulp sobre bandes més rock com els Charlatans o Suede. Gran disc. La llista de Magnet és variada, i Guided by Voices és una banda sempre sòlida, però no genial. L’NME fa anys que està venut a la indústria, però prova de salvar el seu prestigi posant a Geese com a àlbum de l’any, que no es digui. La llista de Pitchfork és patètica, en 5 anys de la majoria d’àlbums no se’n recordaran ni els autors. I la de Shindig! és la més rock de totes, la més convencional si es vol, però amb propostes inusuals, com ara Melody’s Echo Chamber, Vanity Mirror o Sid Griffin. Es veritat que Sharp Pins són molt retro, però la qualitat de la seva proposta es inqüestionable. Fantàstiques melodies!
ResponEliminaMolt bona la teva descripció de cadascuna de les llistes, com dius cada llista és un món i la diferència entre elles és bastant rellevant, juguen a mantenir la seva "parròquia", el bo és que de cadascuna d'elles sempre es pot treure alguna cosa de bo.
ResponElimina