"Freeman may sometimes feel like an outsider in New England, but having engaged with the myths and the history of the region, he has developed a new sense of self. It’s one that will thrill fans of inventive, guitar-driven alternative rock".
M'està agradant força aquest nou disc dels de Brooklyn i que segons escriu molta premsa serà la millor gravació de l'any, com també estarà a la llista principal d'elquartblog.
L'atractiu del grup , a part de la veu (em satura en alguns temes), és com combinen estils i influències musicals amb gran personalitat i originalitat artística, on hi ha moments que sembla una banda de acid/blues/rock de fa més de 50 anys i altres un grup de garatge/postpunk de l'àmbit indie de Nova York.
Referències artístiques moltes; Captain Beefheart, Talking Heads, Cave & The Bad Seeds (aquestes molt evidents en alguns temes com Trinidad), Spiritualized o si parlem de la veu de Cameron Winter trobem el record de Tim i Jeff Buckley entre altres).
Getting Killed no és un disc fàcil de sentir en qualsevol moment, però això no vol dir que no estigui entre els millors àlbums d'estudi gravats per les noves generacions en el 2025.
La Case ja porta anys en els escenaris i la gravació que la va donar a conèixer a un més ampli public va ser l'àlbum Blacklisted de 2002 on apareix Howard Helb entre altres convidats.
Ara arriba sota la seva producció amb nou disc on els primers temes (per mi la millor part del disc) recorden els moments pop dels seus treballs amb els The New Pornographers.
Similituts a la Rickie Lee Jones, la Rosanne Cash amb un petit toc de Costello no falten i arriben amb moments prou destacats com aquest imponent Wreck o Destination, peròtambé trobem cançons que tenen un punt apagat i uniforme, sobretot la segona part del disc.
"Neon Grey Midnight Green demonstrates that Neko Case remains fully engaged in creating music that is entirely her own. Her production here is especially noteworthy, as she works with the musicians of the PlainsSong Chamber Orchestra, a new sound for her, in seamless harmony with the rest of the group. The push and pull between Case’s desire to use unconventional songwriting ideas but continue to rely heavily on strong melodies makes this a fascinating record. It’s a strong contender for one of the year’s best albums."