"Rather than resting on nostalgia, The Charlatans embrace their legacy and drive it forward – reshaping familiar sonic energy into something vibrant, purposeful and unmistakably new."
Ja fa casi vint anys que l'Evan Dando va signar el seu últim disc i ara des del Brasil ens porta aquest magnífic Love Chant.
Del Brasil és la seva actual parella, Antonia Teixeira, com també Apollo Nove el seu productor que ha treballat a la taula de gravació amb Bryce Goggin (Pavement, Antony and the Johnsons).
La cosa no va de Bossa nova , Dando no crec que arribi a això, el que si tenim és un ferm mostrari d'onze temes pur indie rock alternatiu, allò que va des de Dinosaur Jr. passant per Sugar fins la Juliana Hatfield i el Kurt en l'ADN, però en el segell pop del de Boston que trenta anys després encara manté viu el seu esperit musical i creatiu.
"I can't believe how well the album came out.It's got quiet bits, some riffs...I'm constantly trying to write more riffs in my songs. Once you become friendly with Keith Richards, you gotta put in some riffs." (EVAN DANDO) MOJO MAGAZINE.
Falkirk una petita població escocesa de trenta mil habitants és d'on venen els Brògeal amb el seu primer àlbum d'etiquetes d'indie/celtic, folk/punk amb ulls posats en els sons jangle dels vuitanta i amb Billy Bragg, els Levellers, Housemartins i els Pogues, clar, com principals referències.
Produït per Richie Kennedy (Ride, Interpol, The Murder Capital, The Libertines), TuesdayPaper Club ens porta la frescor d'aquells moments en què la música pop es mostra vibrant, natural i sense maquillatges.
"Like in the early 90’s, it feels like somethings brewing. On the back of this debut, Brogeal could well be the future. Who said the working class hero was dead, eh?"
.jpg)
