Tornen els germans Robinson dos anys després del seu últim LP i en un disc gravat en deu dies a Nashville de la ma de Jay Joyce que tambè va ser el productor de l'anterior.
"Add it all together and A Pound of Feathers is not only reaffirmation of their comeback, but the kind of daring and defiant record that it's a miracle that a band this far into their career could still make. Is it their best? It's hard to top Southern Harmony and Musical Companion or Amorica, but Feathers comes damn close and that's enough to make it something quite special". (ALL MUSIC)
"An instantly engaging record born out of its author’s collaborative curiosity, the deliberate avoidance of any pre-recording plan and a determination to embrace change in whatever form, while staring down the uncomfortable emotions that so often attend it." (UNCUT)
La por existencial i el col·lapse social marquen "The Former Site Of" The New Pornographers
El desè àlbum de la banda de Vancouver és massa conscient del que sentim la majoria de nosaltres aquests dies, i en lloc d'actuar com una distracció o una refutació a l'estat del món, ens convida a mirar-lo directament. (PASTE MAGAZINE)
Ja fa alguns anys que vaig sentir aquest grup per primer cop, exactament al 2016 amb l'àlbum "Let Me Get By", el primer per Fantasy.
Han passat deu anys i ara arriben amb aquest "Future Soul" , de portada senzillament horrorosa i repertori que com sempre brilla respectant les rels del Southern Rock & Soul.
El que trobo en aquest treball com també en el directe és que la música em sona com massa mil·limetrada, mecànica, previsible i bastant mainstream, sense voler dir ni molt menys que no tingui qualitat com passa amb aquesta cançó en el que em trec el barret amb l'espectacular solo de Derek Trucks.
Tenia ganes de sentir aquest nou disc del canadenc amb els seus Outfit i per el que porto escoltat s'aprecia un cop més que Romano porta el rock a les venes i on passat i present caminen de la mà com en aquest bon tema liderat per la veu de la Carson McHone, riff Stones i picada d'ull per apropar-se als Fleetwood Mac.
Per cert, sentint el tema que porta el títol de l'àlbum em sembla que han escoltat als Teardrop Explodes.
Gravat als estudis Camera Varda un petit temple de "màquines" analògiques propietat del Romano.
Langkamer és un grup de Bristol (UK) que ja va pel seu quart àlbum i aquesta és la seva primera aparició per elquartblog.
Gravació realitzada en els estudis de Remko Schouten (que ha estat enginyer de so i productor dels Pavement) a la localitat de Zarzalico (Múrcia), adjunto enllaç dels estudis, un espai rural en el que es deu treballar amb molta calma, segur!.
Podem parlar de grans similituds musicals amb els Pavement, encara que també una personalitat pròpia en la composició de melodies com a "Goodnight Zoo", cançó que tanca el disc i que recorda els Go-Betweens i algun altre grup anglés dels vuitanta.
El grup canadenc torna amb una bona i nova proposta que segueix marcant la seva qualitat interpretativa en un repertori on es mescla el southern/blues & boggie rock amb soul, referències que van des dels Doobie Brothers als Black Crowes passant pels War (Brezzy, The Owl) o els CSN com es palpen en aquest bon tema que obre l'àlbum, el novè de la seva carrera i primer en el seu nou segell discogràfic.
Una de les cançons favorites de l'any passat en elquartblog va ser "It Begins with a Lean" 4:00 minuts de poderós power pop executat a gran nivell per The Bret Tobias Set.
Ara el músic de Philadelphia edita un EP de cinc cançons on hi cap també la mencionada, més tres bons temes i una altra perla per emmarcar com és aquest "Happinness Writes White" amb Marty Wilson-Piper (The Church) a la guitarra.
El power pop ben fet mai ens defrauda i si ve de la mà del The Bret Tobies Set la qualitat està assegurada.
Els de Londres tornen amb el seu segon àlbum, un treball elaborat i ben produït on els instruments solistes com el saxo tenor juguen un paper destacat.
La veu em recorda a Bowie i també té una mica d'Adrian Borland i Peter Murphy dels Bauhaus.
Segurament del millor que he escoltat ultimament dins d'aquesta atapeïda fornada de grups en el resurgir del nou post punk britànic.
Tornen els The Nude Party amb nou disc autoeditat i després de tres interessants llançaments amb New West Records.
Influències musicals dels anys setanta, Stones, Glam Rock o Flying Burrito Bros, evidents en aquest tema, i d'altres bandes més actuals com els nostres admirats Dr.Dog.
Gravat, en part, en un estudi temporal al Joshua Tree de California el treball compte amb la participació (només en aquesta cançó del clip) femenina i a les veus de Pearl Charles i Lady Apple Tree.
Un grup sense grans pretensions amb la seva proposta i que sap fer les coses dins de la seva mesura.
Quan veus el títol d'aquest primer àlbum del cantant americà es fa difícil no investigar o millor dit sentir la seva música, ho he fet, i ha estat molt gratificant.
Sota clares referències del pop melòdic amb cuidada producció i que va transcorre entre finals del 50 als 70, les influències de Roy Orbison, Elvis, Lennon, Tony Joe White, estan presents.
Esplèndid treball produït per Jonathan Rado (del grup Foxygen) que també ha treballat com productor amb Weyes Blood, The Lemon Twigs i Father John Misty entre d'altres.
Hi ha varis temes destacats al disc com aquest magnífic "Got a New Car" que aquí podem sentir versió estudi i en directe i apreciar els diferents arranjaments.
Els Cardinals són de Cork (sud d'Irlanda) i les deu cançons que han presentat formen el seu primer àlbum.
En general, la línia del disc és de caràcter post-punk amb tocs (mínims) de folk i accent marcat de rock/grunge alternatiu americà tipus 90s a la segona part del disc.
La gravació m'ha agradat especialment dues de les seves cançons lentes "Masquerade" i "I Like You", i alguna altre com "She Makes Me Real" i "Over at Last", curiosament les que menys m'entren són les més èpiques "Barbed Wire", "Big Empty Heart" i "The Burning of Cork" (aquí semblen Nirvana), totes tres van seguides i han sigut tractades amb clip promocional, són les que diria d'aires de "rock alternatiu americà".
Interessant disc encara que una mica desigual, veurem per on aniran en un futur.
El disc de debut d'aquest grup de Los Angeles ens arriba de la mà de Curation Records, només per aquest fet s'ha d'estar atent i sentir-lo.
Un àlbum que aporta intensitat i frescor al mateix temps on les influències van des de Velvet/Lou a Television passant per Orange Juice o apostant pel krautrock com sentim a "Darling", 12 minuts que no tenen perdua.
A-Rhythm Absolute és un magnífic treball que els Sunday Mourners de Quinn A.Robinson poden mostrar amb orgull com a targeta de presentació.
Nou disc de la cantant de Philadelphia que juntament amb l'Angie Stone (va morir fa un any d'accident de cotxe), l'Erykah Badu i la Lauryn Hill van posar a principis de segle el Neo soul amb cantants femenines a primera línia.
Magnífica la veu de la Jill Scott com no menys bo aquest grup de músics que l'acompanyen.
Jill Scott: Noochie’s Live From The Front Porch , Washington, D.C.
El seu pare és un gran fan dels Jam, XTC i altres grups mods, new wave i punks dels 70, això comenta en una entrevista Matthew Cartlidge (17 anys) que amb la seva germana Issey (19 anys) i Noah a la bateria formen The Molotovs de Londres.
La influència musical del pare no és l'única i Matthew parla també d'algunes de les seves preferències, Oasis, Blur, Libertines, Arctic Monkeys..., els referents del Britpop en els últims 30 anys.
Paul Weller tenia 19 anys quan es va editar el primer disc dels Jam, ara i quasi 50 anys més tard surt "Wasted On Youth" que es pot convertir en un disc de referència per la jove generació d'ara, qui sap si amb el temps Matt serà el nou Paul.
Interessant proposta d'aquests londinencs on art/indie/pop es mostren vius en el camí analògic, electrònic de passatges atmosfèrics.
Molt bona gravació que conté molts moments i detalls per descobrir gràcies a la creació e interpretació dels músics que lidera Rhys Edwards.
"El tema principal de l'àlbum és l'aïllament i l'alienació en un món en línia on sembla que tothom que t'envolta s'exhibeix constantment, vivint en públic amb ganes de ser vist i escoltat". (Ulrika Spacek)
Són de Chicago fa més de deu anys que corren liderats per la Julia Steiner oferint pop rock, indie alt-country i excel·lents temes power pop com aquest trepidant "Anywhere".
L'àlbum ha estat produït per Chris Walla (ex Death Cab for Dutie).
Kula Shaker (el grup de Londres liderat per Crispian Mills) torna amb el seu vuitè àlbum d'estudi, "Wormslayer", reafirmant el seu lloc com una de les bandes de rock més imaginatives que han aparegut a UK els últims trenta anys.
Un remolí de psicodèlia dels anys 60, soul sumptuós, retro-funk i narrativa còsmica marquen de nou el seu camí del qual no s'han desprès mai.
Dos bandes angleses dels noranta editen demà nou disc, una d'elles són els Cast de Liverpool que amb "Yeah Yeah Yeah" arriben al vuitè LP, el seu primer "All Change" (1995) està considerat un clàssic del Britpop dels 90.
Sentim aquí una de les cançons (obre la gravació) en la que apareix la veu
de la convidada P.P.Arnold.
Pop, rock i rhythm & blues ens deixen el primer bon tast del nou àlbum.
- L'artista de Lousiana edita aquests dies el que és el seu àlbum número 16.
- Participen com a artistes convidades: Mavis Staples, Brittney Spencer i Norah Jones.
Gran cançó que recorda a Dylan (que va gravar un àlbum al 1993 titulat World Gone Wrong), i també al so hard/roots del John Hiatt, per cert, afegir que m'agrada força la foto i disseny de la portada.
"Els Dry Cleaning sonen més expansius i presents que mai a Secret Love, transcendint el seu paper com a abanderats del post-punk sprechgesang, per convertir-se en innovadors d'expressions surrealistes i poètiques".
Aquest mes la revista Mojo ha editat un recopilatori titulat "Up The Junction" en referència al tema dels Squeeze i un període determinat de la segona meitat dels 80.
Mojo: "brings together a motley bunch of wordsmiths and scoundrels who came of age around the same time that the pub rock scene morphed into punk".
El magnífic tema dels The Soft Boys obre el disc , una cançó protesta de 1980 que continua essent vigent als nostres dies.
"They’re fresh ideas that can slot in seamlessly due to the robustness of the musical language that the trio have built over the past quarter century". (NME)
Esperant que vagin surtin novetats aprofito per entrar aquesta curiositat que ha estat triada per la revista Uncut com el disc recopilatori de l'any.
2025 - NIGHT SCHOOL
Tots els joves droides: Junkshop Synth Pop 1978-1985 és una nova recopilació que traça els secrets del so del sintetitzador que va marcar una època en la música popular dels 80. Recopilada per Philip King, la música que aquí es presenta connecta els punts entre els entusiastes del sintetitzador de bricola i els aspirants a compositors que treballaven captivats per la nova música de què van ser pioners Gary Numan, Depeche Mode i Mute Records de Daniel Miller.
Amb temes inèdits de pop progressiu autodidàctic, prototechno punk, fracassos a les llistes d'èxits i clàssics del sinte underground, School Daze pinta un quadre singular. Les 24 pistes han estat remasteritzades per l'enginyer de RPM Simon Murphy, moltes a partir de còpies en vinil a causa de la pèrdua de cintes mestres.
La història que s'explica a All The Young Droids és la de la incipient oportunitat que va suposar tant l'aparició al mercat de sintetitzadors analògics més barats com les xarxes de distribució i els segells independents que van esclatar amb l'arribada de la música punk el 1976. Encara que la música que va sorgir a tot el món arran d'aquests factors, revolució guitarrera del punk, és revelador que gran part de la música d'All The Young Droids es creés en dormitoris, estudis atrotinats i muntatges casolans amb equips sovint prestats.
++++++++++++++++++++++++++++++++++++++
1. Design - Premonition
2. Vision - Lucifer’s Friend
3. Richard Bone - Alien Girl
4. John Howard - I Tune Into You
5. Ian North - We’re Not Lonely
6. Selwin Image - The Unknown
7. Harry Kakoulli - I’m On A Rocket
8. Rich Wilde - The Lady Wants To Be Alone
9. Billy London - Woman
10. Alan Burnham - Science Fiction
11. The Microbes - Computer
12. The Goo-Q - I’m A Computer
13. Gerry & The Holograms - Gerry & The Holograms
14. The Warlord - The Ultimate Warlord
15. Die Marinas - Fred From Jupiter
16. Dee Jay Bert & Eagle - I Am Your Master
17. Peta Lily & Michael Process - I Am A Time Bomb
.png)