Em va agradar el segon àlbum de l'artista de britànica i ara torna amb aquest nou també produït per James Trevascus i gravat en els estudis de Paco Loco en el Puerto de Santa Maria (Cadis).
Musicalment, és un pop rock de so agradable que recorda produccions actuals a l'estil de Lilly Hiatt, una mica AOR i també "radio friendly" com aquesta Moon Explodes que entra bé encara que la trobo poc vibrant , com tot el disc en general.
No es pot dir que el músic de Los Angeles no sigui productiu, ja que aquest és el seu dissetè àlbum des del dos mil set, i després d'algunes gravacions una mica fluixes , l'home sempre busca camins diferents no sempre amb encert, ara arriba amb Possession una de les gravacions més destacades de la seva carrera.
Molt de glam , molt Beatles , marcadament Bolan sense oblidar els Beach Boys corren per la gravació, i fins i tot entre en el perill d'imitar descaradament la Ziggy Stardust de Bowie amb The Big Day, però se li perdona.
Magnífica Buildings (so alternatiu dels noranta) en aquest clip que ha estat dirigit per
Matt Yoka, col·laborador de Segall en altres ocasions.
Ens arriba el nou i excel·lent single de l'àlbum titulat Who is the Sky?, que sortirà el pròxim dia cinc de setembre.
Musicalment, recorda el període Little Creatures dels Talking Heads , amb aquest sabor folk, caribeny i també coral amb el protagonísme destacat de les cordes i del metall.
Byrne sobre la lletra:
“Someone I know said, ‘David, you use the word “everybody” a lot.’ I suppose I do that to give an anthropological view of life in New York as we know it. Everybody lives, dies, laughs, cries, sleeps and stares at the ceiling. Everybody’s wearing everybody else’s shoes, which not everybody does, but I have done. I tried to sing about these things that could be seen as negative in a way balanced by an uplifting feeling from the groove and the melody, especially at the end, when St. Vincent and I are doing a lot of hollering and singing together.
Molta música de rel americana que sembla sortida de California, però que es produeix al Regne Unit l'edita el segell londinenc Loose Music, com són alguns discos de Danny & The Champions of the World, The Hanging Stars i ara el segon dels Brown Horse.
El grup cita com influències a Lucinda Williams, Jason Molina, The Breeders I Silver Jews a parts iguals, i posteriorment a les bones crítiques obtingudes pel seu primer, crec que aquesta nova proposta del grup de Nowich sona prou atractiva dins d'aquest terreny de l'indie folk rock i l'alt-country.
