Folk, rock, jazz, indie, americana, modern classical..., en aquest novè àlbum de la banda de Kentucky, un dels grups que lidera l'anomenat New Appalachian movement.
Àlbum ben produït i elaborat on destaquen We Could've Been Friends, All The Way (amb les seves influències Wilco) o aquesta jazzy, I Had Plans (amb similituds a Dylan & Van the Man).
A punt d'arribar a final d'any i un altre de les novetats més esperades que ens va donar un avís amb l'excel·lent Floating Parade , en la meva opinió la millor cançó del disc de l'artista londinenc.
No puc dir que sigui un treball fluix però sí una mica previsible i que en certs moments cau en la rutina de la perfecció que sense ser dolenta si pot ser monòtona i avorrida, una mica com el que veiem en aquest clip.
Segon àlbum de Sam Blasucci artista també conegut per ser amb el Clay Finch el creador del grup Mapache, banda californiana de country, soft-rock i pop influències setanta.
Com alguns (o bastants) artistes americans del moment , la música de Real Life Thing sona també a setanta i la marca retro es nota en pràcticament en cadascuna de les catorze cançons.
Per seguidors de Steely Dan, Hall & Oates, Pilot, Rundgren i el que va al voltant del Yacht Rock de l'època.
A la part inferior el mateix tema (un dels preferits) en directe.
El grup de Danny George Wilson torna amb nou i bastant sorprenen treball després de Brilliant Light (2017) i darrere queda bona part del country/soul/rock tant magníficament exposat en els seus discs passant ara a un repertori que s'inclina musicalment a un so vuitanta més sintetitzat i que tan pot recordar els Blue Nile, els Roxy Music de principi dels vuitanta o els Dire Straits atmosfèrics amb certa olor de banda sonora.
Bon disc encara que una mica monòton en alguns moments.
Chuck Prophet torna quatre anys després de The Land That The Time Forgot , quatre anys en els quals ha estat lluitant contra un càncer i que per ara sembla tenir superat.
En aquest nou treball s'acompanya dels ¿Qiensave? grup de cúmbia californià i també de la seva banda habitual, The Mission Express.
Onze cançons per gaudir i on destaca aquest tema final.
