Si no vaig equivocat aquest és el primer disc que The Horrors editen pel segell Fiction el mateix que va crear Chris Parry, a part de productor y manager dels The Cure entre altres.
Els The Horrors que tenen molt de The Cure com també d'altres bandes anomenades gòtiques tipus Flesh for Lulu van gaudir el seu moment ja fa uns anys amb Primary Colours (2009), i la posterior confirmació que va arribar amb Skying (2011).
Night Life és el setè àlbum del grup i ens porta un post punk electrònic dins del seu camí conegut de sonoritat densa i gòtica.
Després de més de trenta anys de carrera i havent format part dels Screamin' Cheetah Wheelies i els Old Crow Medicine Show entre altres aparicions, arriba el que és el seu seté àlbum en solitari.
Una gravació consistent on s'imposa la magnífica veu de Farris que sostinguda per la brillant exposició dels instruments ens entrega un ferm repertori on soul, blues, gospel i roots rock es troben.
Dels onze temes cal destacar una molt bona versió del Swingin' del Tom Petty & The Heartbreakers sense oblidar altres de pur Southern Rock com aquest Ease On que obre el disc.
Bon nou disc de l'artista de Tennessee que ha estat gravat als FAME Recording Studios,
El músic i productor d'Alabama deixa per un moment la seva banda per publicar aquest nou àlbum gravat als Electric Lady Studios de Nova York i amb la coproducció d'ell mateix i la Gena Johnson.
Isbell només s'acompanya de la guitarra per interpretar els onze temes que narren fets com la seva recent separació i/o reflexions sobre les conseqüències en la seva vida actual i futura.
Crimson & Clay és un dels temes més destacats del disc com es pot comprovar en aquest directe realitzat al The Capitol Theatre Port Chester, NY.
Primer àlbum d'aquest grup de Nottingham (UK) i de nom no gaire encertat, que es presenta amb dotze cançons que tant pot recordar a grups com The Decemberists o els Death Cab for Cutie, per dir algunes similituds.
Drive to Goldenhammer és un disc de producció i so agradable per sentir puntualment sense parar a pensar la seva rellevància en la música d'ara.
El seu primer disc Lost Souls (2000) és una de les meves gravacions favorites produïdes al Regne Unit en els últims 25/30 anys i he anat seguint les gravacions posteriors on normalment escolto influències que em porten a The Blue Nile, Clock DVA, Radiohead o un Shoegazing de banda sonora de cinema negre amb tocs de folk minimalista.
Constellations for the Lonely és un altra entrega essencial del trio de Manchester.
Un treball que està ple de referències del jangle, l'indie, el pub punk dels vuitanta i que té magnífiques cançons que realment enganxen com aquest The Thing Is.
Bon segon disc del grup Cardiff liderat per Owen Williams, cantant i guitarra.
Primer àlbum del grup col·lectiu format entre Londres i Oxford que lidera la veu de Trinity Oksana i que fusiona elements pop/psicodèlics, jazz, krautrock i afro amb sabor hippie retro actual.
Magnífic tema que obre el segon LP en solitari de Benmont Tench i que podria ser (encara que no ho és) un bon record en memòria de Bill Fay (1943-2025), un gran compositor i intèrpret d'aquest tipus de balades.
The Melancholy Season inclou tretze cançons i ha estat produït per Jonathan Wilson.
El músic gal·lès segueix el seu camí on shoegaze/krautrock/psicodelia es troben de nou en el que és el seu tercer LP.
I'm in Lovewith a German Film Star es un tema que van fer popular The Passions l'any 1981 i aqui es titula I'm in Love..., single destacat que ens porta la participació de Dot Allison i
Fa un parell d'anys el grup de Dublín editava el que era el seu segon àlbum i que va estar entre els favorits d'elquartblog , el magnífic Gigi's Recovery.
Blindness manté el so post punk clàssic dels anteriors i fins i tot podem notar un ambient més fosc i cru com l'angoixant Born Into The Fight on sembla que el cantant vagi a treure els pulmons per la boca.
Death of a Giant va dedicada a Shane MacGowan i Man the Van m'ha comentat que és una de les seves cançons favorites d'aquest bon treball dels irlandesos.
La parella de Birmingham va editar el seu primer àlbum fa sis anys i ara de nou de la mà de James Skelly publiquen aquest atractiu From a Distant Place.
Onze cançons on la varietat del pop amb melodies i farcides d'arranjaments els situen en l'espai del shoegazing amb tocs dream pop, uns Ride, o el power pop brillant dels
Quart àlbum en solitari del líder dels Drive-by Truckers que es presenta amb deu cançons produïdes per Chris Funk (dels Decemberists) i on també trobem la participació de Katie Crutchfield de Waxahatchee entre altres.
Temes acústics en la seva major part que van acompanyats de delicats arranjaments de cordes i teclats deixant que la veu narrativa de Patterson Hood aflori.